previous next
lăbĕfăcĭo , fēci, factum (labefactarier, Ter. Eun. 3, 3, 5), 3,
I.v. a.; pass.: lăbĕfīo , factus, fieri labo-facio, to cause to totter, to shake, loosen, to make ready to fall (Cic. uses only labefactus).
II. Trop.
A. To cause to waver, to shake a person in his mind, principles, or fidelity: aliquem, Laber. ap. Macr. S. 2, 7: “quem nulla umquam vis, nullae minae, nulla invidia labefecit,Cic. Sest. 47, 101. primores classiariorum, to shake their fidelity, excite them to mutiny, Tac. A. 15, 51: “sic animus vario labefactus vulnere nutat,Ov. M. 10, 375; cf. “in Greek construction: magno animum labefactus amore,shaken, disquieted, Verg. A. 4, 395. —
B. To shake, weaken; to overthrow, ruin, destroy: “haec (res publica) jam labefacta,Cic. Har. Resp. 27, 60: “quo, per contumeliam consulum, jura plebis labefacta essent,Liv. 3, 64: “nihil hunc amicitia Sejani, sed labefacit haud minus ad exitia Macronis odium,Tac. A. 6, 29 (35): “si priorem aetate et jam labefactum demovisset,id. ib. 4, 60: “ne quis contagione ceteros labefaciat,Col. 6, 5, 1; cf. Tac. H. 2, 93: fidem, to shake or weaken one's credit, Suet. Vesp. 4.
hide Dictionary Entry Lookup
Use this tool to search for dictionary entries in all lexica.
Search for in
hide References (18 total)
  • Cross-references in general dictionaries from this page (18):
    • Cicero, On the Responses of the Haruspices, 27.60
    • Cicero, For Sestius, 47.101
    • Ovid, Metamorphoses, 10.375
    • Ovid, Metamorphoses, 8.776
    • Ovid, Metamorphoses, 3.69
    • Vergil, Aeneid, 8.390
    • Vergil, Aeneid, 4.395
    • Caesar, Civil War, 2.22
    • Tacitus, Annales, 1.75
    • Tacitus, Annales, 6.29
    • Tacitus, Annales, 15.51
    • Tacitus, Historiae, 2.93
    • Lucretius, De Rerum Natura, 5.653
    • Lucretius, De Rerum Natura, 4.1108
    • Suetonius, Divus Vespasianus, 4
    • Livy, The History of Rome, Book 3, 64
    • Ovid, Ex Ponto, 3.7
    • Columella, Res Rustica, 6.5.1
hide Display Preferences
Greek Display:
Arabic Display:
View by Default:
Browse Bar: