I.pass. lĭquĕfīo (e long, Sil. 1, 178), factus, fĭĕri [liqueo-facio], to make liquid, to melt, dissolve, liquefy (class.; but in act. very rare).
I. Lit.: “glacies liquefacta,” Cic. N. D. 2, 10, 26: “legum aera liquefacta,” id. Cat. 3, 8, 19: “liquefactum plumbum,” Verg. A. 9, 588: “saxa (Aetnae),” i. e. lava, id. G. 1, 473: “ne sol liquefaciat ceram,” Plin. 21, 14, 49, § 84: “sevum liquefieri prius jubent,” id. 28, 9, 38, § 144: “margaritas aceto liquefactas,” Suet. Calig. 37: “ut cibos mansos ac prope liquefactos demittimus,” Quint. 10, 1, 19.—
B. Transf., part. perf., dissolved, putrefied: “caecā medullae Tabe liquefactae,” Ov. M. 9, 175: “liquefacta boum per viscera,” Verg. G. 4, 555.—
II. Trop.
A. To weaken, enervate: “quos nullae futtiles laetitiae exsultantes languidis liquefaciunt voluptatibus,” Cic. Tusc. 5, 6, 16: “sic mea perpetuis liquefiunt pectora curis,” Ov. P. 1, 2, 57.—
B. To soften. melt: Bacchi dona volunt epulasque et carmina rursus Pieria liquefacta lyra, Sil. 11, 416.