I.v. inch. n. [misereo].
I. To feel pity, have compassion (only poet.): “his lacrimis vitam damus et miserescimus ultro,” Verg. A. 2, 145: “miserescite regis,” id. ib. 8, 573: “generis miseresce tui,” Stat. Th. 1, 280.—
B. Impers.: miserescit me alicu jus, it distresses me, I feel pity, take compassion (cf. miseret, under misereo, II.): “inopis nunc te miserescat mei,” Ter. Heaut. 5, 4, 3.—*
II. I. q. miserum fieri, to become wretched, miserable: “sed quid est homini miseriarum, quo miserescat miser ex animo,” Plaut. Ep. 4, 1, 1.