I.night-wandering; that wanders about by night (poet.): “noctivagae faces caeli,” Lucr. 5, 1191: “currus (sc. Phoebes),” Verg. A. 10, 216: “deus,” i. e. sleep, Stat. Th. 10, 158: “iter,” Val. Fl. 2, 44.
noctĭvăgus , a, um, adj. nox-vagus; cf. Quint. 1, 5, 68,