I.to beget, engender, generate (rare; “not in Cic. or Cæs.): nec imbellem feroces Progenerant aquilae columbam,” Hor. C. 4, 4, 31.—Of bees: “fetus,” Plin. 11, 16, 16, § 46.—In pass.: “qui (vituli) ex his progenerantur,” Varr. L. L. 9, § 28 Müll.: “si res exigit, ut plurimi mares progenerandi sint,” Col. 7, 3, 12; 9, 14, 4; 6: “patrueles, id est qui ex duobis fratribus progenerati sunt, Gai,” Inst. 3, 10.—Absol.: “ut progenerare possit,” Col. 3, 10, 15.
prō-gĕnĕro , āre, v. a.,