I.masc. collat. form, plur., sălīni , Varr. ap. Non. 546, 14), a salt-cellar, Plaut. Pers. 2, 3, 15; Hor. C. 2, 16, 14; Pers. 3, 25; 5, 138; “also used at sacrifices,” Liv. 26, 36; Val. Max. 4, 4, 3; Arn. 2, 91.—Prov.: “salinum cum sale obsignare,” Plaut. Pers. 2, 3, 15.
sălīnum , i, n. sal (sc. vas;