I.a slight hope (rare but class.): “estne quid in te speculae?” Plaut. Pers. 2, 5, 9; id. Cas. 2, 4, 27: “ulla nec specula est,” id. Rud. 3, 3, 3; Cic. Clu. 26, 72: “oblectabar speculā,” id. Fam. 2, 16, 5: “cassae speculae renuntias fortiter,” App. M. 6, p. 175, 17: “tenui speculā solabar clades ultimas,” id. ib. 10, p. 253, 5.
spēcŭla , ae, f. dim. spes; cf. recula, from res,