I.having the calves of the legs bent outwards, bow-legged.
I. Lit.: “valgos Opilius Aurelius aliique complures aiunt dici, qui diversas suras habeant,” Fest. p. 375 Müll.; cf. Cels. 8, 20; Plaut. Fragm. ap. Fest. l. l.; Nov. ap. Non. 25, 12.—*
II. Transf.: “suavia,” wry mouths, Plaut. Mil. 2, 1, 16.—Cf. adv.: valgĭter , awry, wryly: “valgiter commovebat labra,” Petr. 26: obtorto valgiter labello, id. Fragm. ap. Fulg. Prisc. serm. 566, 2.