I.to leap or burst asunder, to fly apart.
I. Lit. (poet. and in post-Aug. prose): “duo de concursu corpora lata si cita dissiliant,” Lucr. 1, 385; cf. id. 1, 391; 2, 87: “dissiliunt ferventi saxa vapore,” id. 1, 491; so, “silex igni,” Plin. 36, 18, 29, § 135; cf.: “mucro ictu dissiluit,” Verg. A. 12, 740: “aera (sc. frigore),” id. G. 3, 363: “uva pressa pede,” Ov. Tr. 4, 6, 20: “haec loca vi quondam et vasta convolsa ruina Dissiluisse ferunt,” Verg. A. 3, 416; Sil. 5, 616: “omne solum,” Ov. M. 2, 260: “lamina,” id. ib. 5, 173; 12, 488 al.: boves degustatā bupresti, burst open, = dirumpere, Plin. 22, 22, 36, § 78; id. 29, 4, 27, § 89: “risu,” Sen. Ep. 113 fin.: “(vox) ubi Dissiluit semel in multas,” has broken up into many, Lucr. 4, 605 (preceded by: partis in cunctas dividitur vox).—
B. To leap: “in Jordanem,” Vulg. 1 Macc. 9, 48.—