أَمِرَ A ( n. ac. أَمْر 1 ) أَمُرَ U ( n. ac. إِِمْرَة 2t , إِِمَاْرَة 23t )
a.
Became an emīr, prince.
b.
[
'Ala
], Ruled, held sway over.
c.
Was plentiful.