I.very heavy (mostly poet. and in post-Aug. prose).
I. Lit.: “praegrave onus,” Ov. H. 9, 98: “caput,” Plin. 8, 21, 32, § 77: “unda,” Mart. 4, 18, 4: “perdix feta praegravem aut delumbem esse simulans,” heavy, clumsy, Plin. 10, 33, 51, § 103: “praegravis corpore,” Liv. 44, 4, 10: “cibo vinoque praegraves,” Tac. H. 2, 21.—
II. Trop., very heavy, oppressive, burdensome: praegraves pavonum greges, i. e. very expensive, Varr. ap. Non. 440, 14 (al. graves): “tertium consulatum ut praegravem recusare,” Plin. Pan. 57, 4: “servitium,” id. 7, 8, 6, § 46.—Of persons, very wearisome (Tacitean): “delatores,” Tac. A. 4, 71: “vir principi praegravis,” id. ib. 11, 19; 14, 3.

