A.“ἅζοντα” S.OC 134:—stand in awe of, esp. gods and one's parents, “ἁζόμενοι . . Απόλλωνα” Il.1.21; “μήτ᾽ οὖν μητέρ᾽ ἐμὴν ἅζευ” Od.17.401; followed by inf., “χερσὶ δ᾽ ἀνίπτοισιν Διἴ λείβειν . . ἅζομαι” Il.6.267; “ξείνους οὐχ ἅζεο . . ἐσθέμεναι” Od.9.478; “ἅ. μή” Il.14.261; “τίς δή κεν .. ἅζοιτ᾽ ἀθανάτους;” Thgn.748,cf.Alcm.54: used by A. in lyr., “τίς οὖν τάδ᾽ οὐχ ἅζεται;” Eu. 389; Παλλάδος δ᾽ ὑπὸ πτεροῖς ὄντας ἅζεται πατήρ (sc. Ζεύς) respects . ., ib.1002; “ἅζονται γὰρ ὁμαίμους” Id.Supp.652; πλόκαμον οὐδάμ᾽ ἅζεται ib.884 (all lyr.); θανεῖν οὐχ ἅζομαι I fear not to die . . , E.Or. 1116.
3. to be angry, E.Fr.348. (Cf. ἅγιος.)