A.“πτήξω” AP 12.141 codd. (Mel.): aor. “ἔπτηξα” E.HF974, etc., Dor. “ἔπταξα” Pi.P. 4.57, Ep. “πτῆξα” Il.14.40: aor. 2 ἔπτα^κον in compd. “καταπτακών” A.Eu. 252; Ep. 3dual “καταπτήτην” Il.8.136: pf. “ἔπτηχα” Isoc.5.58, (κατ-) Lycurg.40, D.4.8; later ἔπτηκα (κατ-) Them.Or.24.309b; Ep.part. πεπτηώς, ῶτος (v.infr.11.2).
II. intr., crouch or cower for fear, of animals, “ἅπερ πτηνῶν ἀγέλαι τάχ᾽ ἂν σιγῇ πτήξειαν ἄφωνοι” S.Aj.171 (anap.); “πτήξας δέμας παρεῖχε” A.Pers.209; [“πῶλος] π. αἰσχύνῃσιν” S.Fr.659.9, cf. Ar.Av.777; of human beings, “ἔπταξαν ἀκίνητοι σιωπᾷ” Pi.P.4.57; ὑπὸ φόβῳ π. E.Ba.1035 (lyr.); “πτῆξαι ταπεινήν” Id.Andr.165; “π. θυμόν” S.OC1466 (lyr.); κακῶς πάσχων π. Pl.Smp.184b; “δοκεῖ μοι τοῦ αὐτοῦ ἀνδρὸς εἶναι καὶ εὐτυχοῦντα ἐξυβρίσαι καὶ πταίσαντα . . πτῆξαι” X.Cyr.3.1.26; ἐκποδὼν π. Ar.Th.36: with Preps., “π. ἐν μυχοῖς πέτρας” E.Cyc.408; “εἰς ἕνα χῶρον” Ar.Lys.770; πόλις πρὸς πόλιν π. E.Supp.269; “βωμὸν ὄρνις ὣς ἔπτηξ᾽ ὕπο” Id.HF 974: c. acc. loci, βωμὸν π. Id.Ion1280.