previous next
glădĭātor , ōris, m. gladius; cf. digladior,
I.a swordsman, fighter in the public games, a gladiator (cf.: lanista, mirmillo, secutor, retiarius, bestiarius, pugil, athleta).
B. Transf., in plur., a combat of gladiators, gladiatorial exhibition: rumor venit datum iri gladiatores; populus convolat, Ter. Hec. prol. alt. 32; Cic. Sest. 64, 133 and 135; Suet. Tit. 7: “edere,id. Aug. 45; id. Dom. 4: “edendis gladiatoribus praesedit,Tac. A. 1, 76: “locum gladiatoribus dare,Cic. Att. 2, 1, 5; id. Phil. 9, 7, 16; abl. absol.: “gladiatoribus,at a show of gladiators, id. ib. 2, 19, 3; cf.: ut Romam vitet gladiatoribus, Lucil. ap. Non. 165, 14; Asin. Poll. ap. Cic. Fam. 10, 32, 3; cf.: “gladiatores, quod spectaculum inter epulas erat, eo ornatu armarunt (Campani), etc.,Liv. 9, 40, 17.—*
II. A swordcutler: “carpentarii, scandularii, gladiatores, aquilices, tubarii, etc.,Dig. 50, 6, 6.
hide Dictionary Entry Lookup
Use this tool to search for dictionary entries in all lexica.
Search for in
hide Display Preferences
Greek Display:
Arabic Display:
View by Default:
Browse Bar: