I. In gen., a showing, exhibiting, display (not in Cic. or Cæs.): “corpora extra vallum abjecta ostentui,” as a public spectacle, Tac. A. 1, 29: “atrocitatis,” Gell. 20, 1, 48.—
II. In partic.
A. Show, parade, external appearance: nova jura Cappadociae dedit bstentui magis, quam mansura, Tac. H. 1, 78.—
B. A sign, proof: “ut Jugurthae scelerum ostentui essem,” Sall. J. 24, 9; also a pretence, a sign given to deceive, id. ib. 46, 6: “ut ostentui esset, multum vitalis spiritūs egestum,” as a proof that, Tac. A. 15, 64; cf.: “ostentui clementiae suae,” id. ib. 12, 14 fin.: “ostentui habere,” Vulg. Heb. 6, 11.