labefaciō fēcī, factus, ere; pass. labefīō, factus, fierī
labo+facio,
to cause to totter, shake, loosen, make ready to fall
: dentīs mihi, T.: partem muri, Cs.: Charta a vinclis
non labefacta suis,
opened
, O.: labefacta iugera, i. e.
deeply ploughed
, V.: calor labefacta per ossa cucurrit,
relaxed
, V.—Fig.,
to cause to waver, shake
: alquem: animus vario labefactus volnere,
O.: primores,
to shake in allegiance
, Ta.: magno animum labefactus amore,
disquieted
, V.—
To shake, weaken, overthrow, ruin, destroy
: (res p.) labefacta: quo iura plebis labefacta
essent, L.