I.an order, command; a law (class.; mostly in plur.; the abl. sing. is supplied by jussu; “v. 2. jussus): deorum immortalium jussis aliquid facere,” Cic. Rosc. Am. 24, 66: “interpres Divūm fert horrida jussa per auras,” Verg. A. 4, 378: “tua haud mollia jussa,” id. G. 3, 41: “jussis carmina coepta tuis,” id. E. 8, 11: “efficere,” to execute, Sall. J. 25: “capessere,” to accept, assume to execute, Verg. A. 1, 77: “facere,” id. ib. 1, 302: “facessere,” id. ib. 4, 295: “flectere,” to divert, annul, id. ib. 10, 35: “festinare,” id. ib. 1, 177: “alicujus detrectare,” to reject, disobey, Tac. A. 3, 17: “exuere,” id. ib. 11, 19: “spernere,” id. ib. 11, 14: “abnuere,” id. ib. 11, 37: “exsequi,” Verg. A. 4, 396; Tac. H. 4, 81: “patrare,” id. ib. 4, 83: “peragere,” Ov. M. 2, 119: “explere,” Vulg. Gen. 50, 3: “complere,” id. Jos. 3, 6: “perficere,” id. Judic. 9, 54: “injusta jussa populis describere,” Cic. Leg. 2, 5, 11: “jussa ac scita,” id. Balb. 18, 42. —In sing.: “putasne, si populus jusserit, id jussum ratum atque firmum futurum?” Cic. Caecin. 33, 96: “fac jussum regis,” Vulg. 1 Macc. 2, 18 al.—
II. Esp., a physician's prescription: “jussa medicorum ministrare,” Ov. H. 20, 133.—
B. A father's consent to the marriage of his son: “jussum parentis praecedere debet,” Just. Inst. 1, 10 pr.