A.stone (distd. from πέτρα, q. v.); in Hom., used by warriors, “λάζετο πέτρον μάρμαρον ὀκριόεντα” Il.16.734 ; “βαλὼν μυλοειδέϊ πέτρῳ” 7.270, cf. 20.288, E.Andr.1128 (never in Od.); “ἔδικε πέτρῳ” Pi.O.10(11).72; “ἄγαλμ᾽ Ἀΐδα ξεστὸν π. ἔμβαλον στέρνῳ” Id.N.10.67; “νιφάδι γογγύλων πέτρων” A.Fr.199.7; “ἐκ χερῶν πέτροισιν ἠράσσοντο” Id.Pers.460; “λευσθῆναι πέτροις” S.OC435; “πέτρους ἐπεκυλίνδουν” X.HG3.5.20, etc.; ἐν πέτροισι πέτρον ἐκτρίβων, to produce fire, S.Ph.296; of a boulder forming a landmark, Id.OC1595; “τόνδ᾽ ἀνέθηκα π. ἀειράμενος” IG42(1).125 (Epid., iii B. C.).
2. prov., πάντα κινῆσαι πέτρον 'leave no stone unturned', E.Heracl.1002, cf. Pl.Lg.843a; of imperturbability, “καὶ γὰρ ἂν πέτρου φύσιν σύ γ᾽ ὀργάνειας” S.OT334, cf. E.Med.28.
II. a kind of reed, Peripl.M.Rubr.65.—The usual Prose word is λίθος.