I.not general, individual, particular, special (post-Aug. for singularis, proprius): “genera specialia,” Sen. Ep. 58, 9: “illud generale ... hoc speciale,” Quint. 5, 10, 43: “quaestiones,” id. 3, 5, 9: “status,” id. 3, 6, 22: “tractatus,” id. 5, 7, 35: “nomen speciale cognationis,” Dig. 38, 20, 10: quod speciale semper habuerunt, proper, peculiar, Treb. XXX. Tyr. 14.—Adv.: spĕ-cĭālĭter , particularly, specially, specifically (cf.: “singillatim, nominatim, proprie): generatim atque specialiter aliquid disponere,” Col. 12, 2, 3: “distinctae,” id. 3, 19; “opp. generaliter,” Quint. 5, 10, 43; Cels. 5, 24, 4: “exprimere,” Dig. 44, 4, 2: “facere,” ib. 45, 1, 58.
spĕcĭālis , e, adj. species,