I.conj.
I. Adv., as you will, as much as you will or like, ever so much, ever so; hence, to designate a very high degree, as much as possible, very much, exceedingly (class.): “quamvis multos nominatim proferre,” as many as you will, very many, Cic. Rosc. Am. 16, 47: “esse quamvis facetum atque salsum,” id. de Or. 2, 56, 228: “quamvis callide, quamvis audacter, quamvis impudenter,” Cic. Verr. 2, 2, 54, § 134: “quamvis subito,” id. Lael. 5, 17: et praeter eos quamvis enumeres multos licet, ever so many, id. Leg. 3, 10, 24: “per populum quamvis justum et moderatum,” id. Rep. 1, 27, 43; 2, 30, 101: “quamvis pauci,” Caes. B. G. 4, 2: “quamvis pernix,” Plaut. Ps. 4, 7, 79: “ridiculus,” id. Men. 2, 2, 43: “humanus et jocosus homo,” Varr. R. R. 2, 5.—With sup.: “quamvis vitiosissimus orator,” Cic. de Or. 3, 26, 103; Col. 7, 8, 4; 2, 2, 25; 4, 24, 19; Tac. H. 2, 30; 3, 28; Quint. 6, prooem. 4; Plin. Ep. 9, 17, 1.—
II. Conj., as much as ever you will, i. e. how much soever, however much, although, albeit; regularly joined with subj. (not so in Livy); only rarely, and mostly post-Aug., with indic. (v. infra).
(α).
With subj.: “homines, quamvis in turbidis rebus sint, tamen, etc.,” Cic. Phil. 2, 16, 39: “non igitur potestas est cum velis opitulandi rei publicae, quamvis ea prematur periculis, nisi, etc.,” id. Rep. 1, 6, 10: “quamvis sit magna (exspectatio), tamen eam vinces,” id. ib. 1, 23, 37; cf.: “quamvis prudens ad cogitandum sis sicut es, tamen nisi, etc.,” id. Att. 12, 37, 2; “and with this cf.: huc accedit, quod quamvis ille felix sit sicut est, tamen, etc.,” id. Rosc. Am. 8, 22: “ipsas quamvis angusti terminus aevi Excipiat ... At genus immortale manet,” Verg. G. 4, 206.— “In a negative clause: senectus enim quamvis non sit gravis,” Cic. Lael. 3, 11; 26, 97; Varr. R. R. 1, 2, 23: “quamvis non fueris suasor,” Cic. Att. 16, 7, 2.—
(β).
With indic.: “erat inter eos dignitate regiā, quamvis carebat nomine,” Nep. Milt. 2, 2: “quamvis infesto animo et minaci perveneras,” Liv. 2, 40, 7; Cels. 1 praef.: “quamvis est enim omnis hyperbole ultra finem, non tamen esse debet ultra modum,” Quint. 8, 6, 73: “carne tamen quamvis distat nil,” Hor. S. 2, 2, 29: “quamvis tacet Hermogenes,” id. ib. 1, 3, 129; cf. Dillenb. ad Hor. C. 1, 28, 13; Verg. A. 5, 542; Ov. M. 2, 782. In Cic. only in joining to his discourse a Lucilian verse beginning with quamvis, Cic. de Or. 3, 23, 86.—
(γ).
Without a verb, Carm. Marci ap. Fest. s. v. negumate, p. 165 Müll.: “res bello gesserat, quamvis rei publicae calamitosas, attamen magnas,” Cic. Phil. 2, 45, 116: “quamvis iniqua passi,” id. Fam. 7, 3, 6; Cic. Verr. 2, 3, 97, § 224; Col. 9, 14, 14.