previous next
lăbo , āvi, ātum, 1, v. n. from the same root as 1. labor,
I.to totter, be ready to fall, begin to sink, to give way, be loosened (syn.: vacillo, titubo, nato).
I. Lit.: labat, labuntur saxa, caementae cadunt, Enn. ap. Non. 196, 3 (Trag. v. 142 Vahl.): “signum labat,Cic. Verr. 2, 4, 43, 95: “si ex ictu ... labant dentes,Cels. 7, 12, 1: “labat ariete crebro Janua,Verg. A. 2, 492: “labant curvae naves,roll, Ov. M. 2, 163: “pressaeque labant sub gurgite turres,id. ib. 1, 290: “(turris) qua summa labantis Juncturas tabulata dabant,Verg. A. 2, 463: “littera labat,written with a trembling hand, Ov. H. 10, 140: “labare sermone,to stutter, speak indistinctly, Plin. 14, 22, 28, § 146: “si labat oculus et hac atque illac movetur,is unsteady, Cels. 7, 7, 14: “tarda trementi genua labant,sink, Verg. A. 5, 432; so, “pedes,Ov. F. 6, 676: “vincla labant,are loosed, id. A. A. 2, 85.—Poet., of dying persons: “inde labant populi,fall, sink, Luc. 6, 93; cf.: “omnia tum vero vitaï claustra lababant,Lucr. 6, 1153.—With Gr. acc.: “egressi labant vestigia prima,Verg. A. 10, 283 Forbig. (Rib. egressisque).—
II. Trop.
hide Dictionary Entry Lookup
Use this tool to search for dictionary entries in all lexica.
Search for in
hide Display Preferences
Greek Display:
Arabic Display:
View by Default:
Browse Bar: